EL PARE SANT BENET

L'amor creador

Es diu Benet, Beneït, per la Gràcia i de nom. Neix a Núrcia, fill de noble nissaga.
És el 480.

Eutropi i Abundància, d'ençà que es van casar, en lloc de contemplar-se mútuament, van mirar junts el cim de la "Muntanya Santa". I tot fent camí, nets de pecat, els cors se'ls van unir.

L'amor va ser font de vida abundant

Quan són quasi ancians, arriben dos infants bessons: Benet i Escolàstica. Quina doble alegria per a la ja nombrosa família!

-Pare Provident, que des del Cel sempre ens estàs mirant, posem aquestes criatures de no res a les teves mans. Acaba al llarg dels anys la nova creació que avui ha estat encetada!- deia plorant Abundància, la mare.

I amb els ulls entendrits i baixa la mirada, afegia Eutropi:

-Et lloem i beneïm, Déu Creador Totpoderós, perquè, com des del començament del món, continues encara avui obrint les teves entranyes amb tot l'amor.

Pregària: El parenostre

I Benet prega Déu, llavors, tot dient:

“Abbà, Pare del Cel,
que ets totalment Do de Tu, a Tu,
totalment Do de Tu, al món.

No nosaltres, no nosaltres,
sinó que sigui beneït, santificat i glorificat
el teu sant Nom”.

Aquesta és la seva pregària des del cor de Jesús, misteri de la glòria de Déu, que hem contemplat amb els nostres ulls.

“Ja que has volgut comptar-nos com a fills,
fes que vingui a nosaltres el teu Regne.
Ara en aquesta hora,
i després eternament”.

Aquesta és la segona pregària des del cor de l'Església, sagrament a la terra, del Regne del cel.

“I perquè això sigui possible,
regala'ns generosament el teu perdó
i el saber-lo regalar,
a fi que desapareguin les espines de les desavinences
que hi solen haver entre els germans”.

Aquesta és la darrera pregària des del propi cor pecador.

Ah, Benet! Aquesta oració, que n'és d'important! Jesús mateix no va venir al Món per poder-la dir i ensenyar? Res de més gratuït, per tant de més eficaç, que mentre tinguis un COR prou gran, la hi vagis fent passar.

Des d'ara, la teva missió és de demanar a Déu en l'oració que abans de tot es faci aquesta seva santa voluntat.

Una Regla viva

Un dia el Pare Sant Benet va proposar-se d'escriure una Regla.

No hi vol posar res més que els costums que ell mateix ha practicat, que la doctrina que ha viscut, que els ensenyaments que l'han ajudat, perquè serveixin també per als germans que puguin venir en el futur. Per als qui, formats amb l'ajut de molts, vulguin aprendre a lluitar.

Però, com que creu en l'evolució dels homes i dels temps, vol donar una Regla viva. I es diu interiorment: si faig un conjunt de lleis, o serviran per augmentar la pols dels arxius d'aquells qui no les voldran ni mirar, o apergaminaran els qui les vulguin seguir.

No. Al centre de la Regla posaré l'amor d'una vida de FAMÍLIA: uns germans que s'obeeixin mútuament amb gust, no fent el que a cadascú li sembli més profitós per a ell sinó per al bé comú, i un abat que sigui realment Pare, estimat amb efecte sincer i humil. Un Pare que ho disposi tot amb justícia i amb seny.

L'amor, es diu, és la norma fonamental que s'adapta a tothom. Ni en quedaran decebuts els esperits més forts, ni els més febles s'hi trobaran perduts.

El millor camp d'acció, mentre som en aquest món.

La mort

Llavors, el Pare Sant Benet, per darrera vegada, sostingut per dos germans, va ser dut al Cor per celebrar-hi l'última professió, el més gran acte de Culte. Perquè la mort és la més santa Litúrgia d'ADORACIÓ que el monjo pot oferir.

Era el Dijous Sant del 547.

Dret davant l'altar, va pregar així:

Senyor Jesús.
És l'hora del trobament.
De la veritablement santa Comunió.
De l'amor fins a l'extrem.
Des d'ara, com Tu, seré monjo de debò.
Plenament. Eternament.
Sempre viu, intercedint pel món.

Avui és el dia
que em vas lliurar el teu Cos
i la teva Sang.
Jo t'ofereixo aquest meu pobre Cos de Carn.

REP-LO, SEGONS LA TEVA PROMESA
I VIURÉ.
QUE NO QUEDI CONFÓS,
JA QUE T'ESTIC ESPERANT.

Vine, Senyor Jesús. Amén.

I deixant aquest món, el Pare Benaurat es va entaular al Convit del Gran Dijous Sant del Regne de Déu.

(Extret del llibre “El Pare Sant Benet” amb textos de M. Regina Goberna i il·lustracions de M. Lurdes Viñas editat amb motiu del quinzè centenari del naixement de Sant Benet)

SANT BENET, jove, amb la Regla dels Monjos. Pintura de Montserrat GUDIOL, que és a la Basílica de Montserrat (1980)

ANAR A LA REGLA